Conferència sobre els llibres de text

A la conferència del dia 24 de Novembre de 2010, portada a terme per Jaume Martínez Bonafé, se va parlar sobre assumptes relacionats amb: De què parlem quan parlem dels llibres de text?

Aquest home ha sigut una de les persones que a la seua carrera com a mestre no ha utilitzat els llibres de text, sinó que li han donat l'oportunitat d'emprar els seus propis materials. Per iniciar-vos i per entendre millor la seua exposició, diré alguns dels punts general que defensa. En primer lloc, està a favor de l'eliminació dels llibres de text; i en segon, dóna propostes sobre anàlisi i avaluació de material curricular.

A més, va plantejar si el llibre digital seria un possible substitut. Es posa en dubte perquè si el llibre digital va a ser el mateix que un llibre de text en paper però en un format diferent, no val la pena, almenys desde el meu punt de vista ja que l'estructura és la mateixa.

Un llibre de text és tant sols un recurs per a l'ensenyament que ens ajuda a ensenyar y dóna la possibilitat d'aprendre. Amb paraules de Jaume Martínez Bonafé, un llibre de text és:

1. Una teoria pedagogia i les concrecions del treball curricular i didàctiques d'aquesta teoria.
2. Una corresponent teoria del treball docent, de la formació i el coneixement del docent.
3. Un discurs, una manera de posar llenguatges i pràctiques institucionals, que naturalitzen les percepcions ideologitzades de l'experiència social de l'ensenyament.
4. Un gran negoci editorial, que segons l'informe del 2008, arreplega 900 milions d'euros a l'any.

És a dir, es una teoria del treball del docent. Però, quin mestre hi ha darrere? Eixa va ser la pregunta plantejada per ell. Actualment, i per desgràcia, hi han molts mestres que tant sols es dediquen a seguir el llibre de text que els han donat. Cert és que les persones, i em referisc a tot el món, de vegades som molt còmodes, ens agrada que ens donen les coses fetes. Per això, un llibre de text, és l'element ideal per a no tindre que fer més feina en pensar quines activitats van a donar-se, de quina forma, en quina seqüenciació i temporalització.

En canvi, la metodologia que s'utilitza a classe és molt important, ja que un llibre de text sols "pensa" en un xiquet/a "estàndard". Però clar, això no ho trobem a classe. Cada xiquet té les seus capacitats, les seues habilitats, etc. Per tant, el treball que se'ls dóna no pot ser el mateix per a tots. Jo els agruparia en 4 grups, però sense separar els uns dels altres, perquè una exclusió dins de la classe pot desenvocar en una exclusió social.

1. Els/les xiquets/es que van més avançats, als quals pots dona-li unes altres tasques perquè puguen aprendre més, i així aprofitar les seues capacitats i habilitats.
2. Els/les xiquets/es que estan en el "nivell" que deuen per a la seua edat.
3. Els/les xiquets/es que tenen problemes en l'aprenentatge, o que tenen algunes dificultats per a determinades coses. A aquest grup, es deuria donar tasques de reforç, per exemple.
4. Els xiquets/es que tenen dificultats i problemes greus. Aquestos han de ser atesos per el/la psicopedagog/a (amb els quals eixiran unes quantes hores al dia per fer un treball individualitzat); i al mateix temps, hauran de ser atesos pel mestre a la classe, per evitar que es senten excluits, i al mateix temps, permetre que se relacione amb els altres companys.

Amb els llibres de text, el mestre no controla ni els processos, ni els mitjans, ni els productes; ja que aquestos defineixen l'estructura de treball del mestre. És clar que la estructura seqüencial i temàtica han d'estar relacionades. Però en un llibre de text, on estan les teues propostes i la teua experiència social i professional? En ningun lloc.

Per altra part, m'agradaria comentar un dels articles de Jordi Adell, professor de la Universitat Jaume I de Castelló, Carta a los editores de libros de texto. Aquest article em va agradar per la seua manera d'escriure, clara i directa, sense péls a la llengua. Fa una crítica als editors del llibres de text, dient-los que no tenen ni idea de què és un llibre digital. Per altra part, les dades que abans he nombrat sobre la quantitat de diners que consegueixen les editorials, apareix a la carta. Per últim, destacar una part de la carta que m'ha paregut sublim: "Siguen creyendo que los docentes necesitamos libros de texto. Eso es muy bueno para Uds. Aunque, si tienen que besar algún suelo, les recomiendo las moquetas de Aguirre, Camps y Valcárcel. Y no le regalen nada a Camps, por favor. Ya tiene bastantes líos.".

Avantatges del Segle XXI

Després d'uns llargs dies de reflexió i pluja d'idees on tractàvem d'aconseguir l'objectiu principal de l'espot, convèncer als demés mestres d'utilitzar les estratègies TIC's a l'aula, em volgut enfocar el treball des dùn punt de vista comparatiu. Per a fer-ho hem emprat una metàfora de contrast on situem al mteix nivell el desig de voler un cotxe nou enfront a un altre molt més vell amb la ncessitat d'incloure les noves tecnologies a l'aula, deixant de banda les classes magistrals amb llibres de l'escola tradicional.

Per a la confecció de l'espot vam decidir emprar la tècnica Stop Motion. Per tant, vam fer una gran quantitat de fotografies per a cada element aparegut al llarg del vídeo per a donar-li l'efecte de moviment característic d'aquesta técnica.

A continuació vam modificar les fotos per tal que no apareguessín les matrícules del cotxes a fi d'evitar possibles problemes legals. Una vegada retocades, les varem muntar al Windows Movie Maker, un programa d'edició de vídeo i vam buscar la música amb llicència creative commons la qual fóra adequada a la web Jamendo. Per últim, una vegada havíem editat el vídeo i abans de penjar-lo a la xarxa, ens vam crear un compte al Youtube.

Aquesta pràctica ens ha permès aprendre a utilitzar programes d'edició d'imatges i vídeo, al mateix temps que ens hem iniciat en l'utilització de la tècnica, desconeguda fins ara per a nosaltres, Stop Motion. També hem après a crear-nos un compte al Youtube per tal de penjar el vídeo.

Peró no tot han sigut glòries, hem tingut excessives dificultats a l'hora de muntar el vídeo al Movie Maker a causa de la nostra inexperiència amb aquest programa i la quantitat de vegades que se'ns ha bloquejat. A més no ens ha resultat fàcil trobar una melodia acorda amb les característiques intrínseques de nostre vídeo.

Com a conclusió d'aquesta tasca, a banda de resultar-nos laboriosa, podem dir que ha sigut molt profitosa a l'hora d'immiscuir-nos en la confecció de material audiovisual, situat dintre del món de les noves tecnologies.

Un dia en la meua vida com a estudiant

En aquesta tercera pràctica, hem tingut que ser més creatius, a més de ser fotògrafs per un dia, portant la càmera de fotos d'un lloc a un altre tot el dia.

El programa que hem utilitzat per pujar aquestes fotos, encara que també es poden pujar videos, ha sigut el Flickr. Fins ara, era un programa desconegut per a mi. No obstant, he observat que es poden realitzar diverses funciones. Una dada molt important és saber que per poder fer-te un compte has de crear-te primer un correu Yahoo si encara no tens un.

Quan ja l'has creat, pots pujar fotos o videos, fer comentaris en ells, a més de fer-te membre d'algun grup o crear-ne tu uno. Ací podrás pujar els elements per a que tots els membres del grup els puga vore amb facilitat, sense la obligació d'anar persona per persona. Aquesta ferramenta resulta molt útil i estalvia molt de temps.

Per altra banda, he vist altres funcions que m'han paregut interessants com la ferramenta de Picnik, la qual ja coneixia i utilitze molt a sovint. Et permet cambiar el color de la imagen, possar marcs, textos, etc. Peró, s'ha de tindre en compte que algunes de les funcions no són gratuites.

Altres de les possibilitats que hi han és compartir les fotos o els videos, crear àlbums, possar etiquetes, tindre una llicència de creative commons (on hi han varies opcions), etc. A més, pots agregar contactes i comentar les seues fotos al igual que ells poden comentar les teues, podent compartir-les també amb altra gent o com he fet jo, possar-les com una presentació al bloc.

Per últim, he entrat a la pàgina Aviary, una eina per a editar imatges online, que és molt pareguta al Photoshop. M'ha resultat prou complicada d'utilitzar, i requereix prou de temps en descobrir com funciona. Encara així... Sort!

5 Idees clau sobre la Competència Digital

1. Utilització de la tecnologia. S'ha d'utilitzar la tecnología amb el fi de poder informar-nos, aprendre i comunicar-nos. Hem de conèixer diferents ferramentes i llocs, a més d'utilitzar-los d'acord amb els nostres objectius, no tancant-nos a fer ús d'una sola eina per a tot. Açò ens forçarà a la comprensió de diferents codis, formarts i llenguatges, i per tant a l'augment de les nostres destreses. Per altra part, hem de traure el major  rendiment possible als sistemes tecnològics alhora d'aplicar-los a situaciones de la vida real, als problemes del dia a dia, tenint la cura necessària davant els perills que, a banda de tots els avantatges, les TIC's comporten.

2. Procés d'aprenentatge (Procediment). Aquest procés requereix necessàriament les habilitats per a buscar, seleccionar, avaluar i organitzar la informació obtinguda. A més, s'ha d'aprendre a diferenciar els distints tipus d'informació que ens podem trobar i la gran varietat de fonts d'on pot provindre. Per últim, és important que es vegen les TIC's com una alternativa a les fonts d'informació més tradicionals.

3. Valoració de la informació. L'ús dels recursos tecnológics comporta una sobrecàrrega d'informació que s'ha de saber seleccionar i avaluar correctament, aixó com reflexionar sobre la mateixa. És important tindre una visió crítica per saber quina font d'informació és fiable i quina em d'utilitzar en funció de les tasques que s'han de portar a terme o dels objectius que anteriorment ens hem plantejat, tenint sempre en compte que poden haver diferents respostes vàlides.

4. Informació en Coneixement, Aprenentatge. Dispossar d'informació no significa que aquesta es tranforme directament en coneixement, sinó que per a això, s'exigeixen destreses de raonament per a organitzar-la, relacionar-la, analitzar-la, etc. És a dir, és necessari comprendre-la i integrar-la en els nostres esquemes previs de coneixement.

5. Col·laboració. La Competència digital permet processar, gestionar i compartir la gran quantitat d'informació que hi tenim amb altres persones, ajudant així a resoldre problemes, prendre decisions, donar bones idees o compartir-les per poder saber més o per millorar el nostres coneixement.

En definitiva, el tractament de la informació i la competéncia digital implica un conjunt d'habilitats, destreses... per poder ser una persona crítica i reflexiva al seleccionar i utilitzar la informació, aixó com les diferents ferramentes tecnológiques. Aquestes cinc idees són el reflex del Currículum d'Educació Primària 111/2006 i del Real Decret d'Ensenyances mínimes. Apareixen als objectius, continguts i criterir d'avaluació encara que no en gran mesura. Deurien donar més importància a la competència digital d'acord amb la importància que aquesta té actualment a les nostres vides.

Els Blocs!

A l'assignatura de Noves Tecnologies de la Universitat de Jaume I a Castelló hem començat a treballar amb els blocs. Però, què significa aquesta paraula?

Segons la informació trobada a les diferents pàgines visitades recomanades pel mestre he aprés que un bloc és aquella ferramenta que ens permet accedir a la informació, a l'expressió verbal i a la competència digital. A més, permet que qualsevol persona puga de forma fàcil i ràpida publicar en un espai propi les seues idees i les compartisca amb altres persones de la xarxa, siguen coneguts/des o no, però que ho lligen perquè els sembra interessant. També he aprés el significat de paraules desconegudes  per a mi fins ara com Moblogging, Podcasting o Blogroll.

 Pel que fa a la carrera que estic cursant, Magisteri de Primària, el més interessant ha sigut els Edublocs que són weblocs, però amb l'objectiu d'ajudar o millorar el procés d'ensenyament-aprenentatge en un context educatiu. Ho poden emprar tant els mestres com els alumnes de forma individual o col·lectiva, depenent aquesta elecció de la finalitat que és pretén aconseguir.

 Per altra part, és poden utilitzar com a un bloc d'aula, com un taller multimèdia, un bloc personal o una guia de navegació, entre altres. Per això podeu visitar aquesta pàgina amb blocs educatius.

Cada vegada el mestres necessiten ampliar els seus coneixement sobre la tecnologia, han d'actualitzar-se a la societat de la Informació, adaptar-se al temps en què viuen. Per tant, la influència del blocs com a ferramenta educativa i comunicatica no ha quedat al marge de la docència. Els docents o futurs docents poden intercanviar punts de vista sobre un determinat tema, debatre sobre metodologies d'ensenyament-aprenentatge, és a dir, compartir idees per a millorar com a mestres. També hem de recalcar que la seua facilitat d'ús els fa adaptables a qualsevol matèria, assignatura i nivell educatiu.

Per últim, adjunte una pàgina web amb blocs premiats, ja que alguns d'ells m'han paregunt interessants i potser per a vosaltres també ho siga. A aquests blocs podreu observar que els utilitza gent de totes les edats, que això no és un impediment com molts poden pensar.