Conferència sobre els llibres de text

A la conferència del dia 24 de Novembre de 2010, portada a terme per Jaume Martínez Bonafé, se va parlar sobre assumptes relacionats amb: De què parlem quan parlem dels llibres de text?

Aquest home ha sigut una de les persones que a la seua carrera com a mestre no ha utilitzat els llibres de text, sinó que li han donat l'oportunitat d'emprar els seus propis materials. Per iniciar-vos i per entendre millor la seua exposició, diré alguns dels punts general que defensa. En primer lloc, està a favor de l'eliminació dels llibres de text; i en segon, dóna propostes sobre anàlisi i avaluació de material curricular.

A més, va plantejar si el llibre digital seria un possible substitut. Es posa en dubte perquè si el llibre digital va a ser el mateix que un llibre de text en paper però en un format diferent, no val la pena, almenys desde el meu punt de vista ja que l'estructura és la mateixa.

Un llibre de text és tant sols un recurs per a l'ensenyament que ens ajuda a ensenyar y dóna la possibilitat d'aprendre. Amb paraules de Jaume Martínez Bonafé, un llibre de text és:

1. Una teoria pedagogia i les concrecions del treball curricular i didàctiques d'aquesta teoria.
2. Una corresponent teoria del treball docent, de la formació i el coneixement del docent.
3. Un discurs, una manera de posar llenguatges i pràctiques institucionals, que naturalitzen les percepcions ideologitzades de l'experiència social de l'ensenyament.
4. Un gran negoci editorial, que segons l'informe del 2008, arreplega 900 milions d'euros a l'any.

És a dir, es una teoria del treball del docent. Però, quin mestre hi ha darrere? Eixa va ser la pregunta plantejada per ell. Actualment, i per desgràcia, hi han molts mestres que tant sols es dediquen a seguir el llibre de text que els han donat. Cert és que les persones, i em referisc a tot el món, de vegades som molt còmodes, ens agrada que ens donen les coses fetes. Per això, un llibre de text, és l'element ideal per a no tindre que fer més feina en pensar quines activitats van a donar-se, de quina forma, en quina seqüenciació i temporalització.

En canvi, la metodologia que s'utilitza a classe és molt important, ja que un llibre de text sols "pensa" en un xiquet/a "estàndard". Però clar, això no ho trobem a classe. Cada xiquet té les seus capacitats, les seues habilitats, etc. Per tant, el treball que se'ls dóna no pot ser el mateix per a tots. Jo els agruparia en 4 grups, però sense separar els uns dels altres, perquè una exclusió dins de la classe pot desenvocar en una exclusió social.

1. Els/les xiquets/es que van més avançats, als quals pots dona-li unes altres tasques perquè puguen aprendre més, i així aprofitar les seues capacitats i habilitats.
2. Els/les xiquets/es que estan en el "nivell" que deuen per a la seua edat.
3. Els/les xiquets/es que tenen problemes en l'aprenentatge, o que tenen algunes dificultats per a determinades coses. A aquest grup, es deuria donar tasques de reforç, per exemple.
4. Els xiquets/es que tenen dificultats i problemes greus. Aquestos han de ser atesos per el/la psicopedagog/a (amb els quals eixiran unes quantes hores al dia per fer un treball individualitzat); i al mateix temps, hauran de ser atesos pel mestre a la classe, per evitar que es senten excluits, i al mateix temps, permetre que se relacione amb els altres companys.

Amb els llibres de text, el mestre no controla ni els processos, ni els mitjans, ni els productes; ja que aquestos defineixen l'estructura de treball del mestre. És clar que la estructura seqüencial i temàtica han d'estar relacionades. Però en un llibre de text, on estan les teues propostes i la teua experiència social i professional? En ningun lloc.

Per altra part, m'agradaria comentar un dels articles de Jordi Adell, professor de la Universitat Jaume I de Castelló, Carta a los editores de libros de texto. Aquest article em va agradar per la seua manera d'escriure, clara i directa, sense péls a la llengua. Fa una crítica als editors del llibres de text, dient-los que no tenen ni idea de què és un llibre digital. Per altra part, les dades que abans he nombrat sobre la quantitat de diners que consegueixen les editorials, apareix a la carta. Per últim, destacar una part de la carta que m'ha paregut sublim: "Siguen creyendo que los docentes necesitamos libros de texto. Eso es muy bueno para Uds. Aunque, si tienen que besar algún suelo, les recomiendo las moquetas de Aguirre, Camps y Valcárcel. Y no le regalen nada a Camps, por favor. Ya tiene bastantes líos.".